Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

llevar

1 v. tr.
toldre
treure (→)
separar (→)
tallar (→)
arrencar (→)
extreure
arrabassar. Un tros d'obús li arrabassà la mà.
emportar-se. La metralla se li emportà una cama.
prendre (→)
suprimir (→)
remoure (un obstacle, inconvenient, etc.)
esplomar o plomar, llevar les plomes a un ocell.
esplomissar, íd. el plomissol.
escatar, llevar l'escata d'un peix; llevar, gratant, allò que forma una capa adherida a la superfície d'una cosa. Escatar la pintura d'una paret.
Cp. espuar, escornar, escuar, escular o descular, esfullar, esmerletar, espellucar, espellofar, espanotxar

2allevar.

3produir.

4 (llevar-se pron.). Llevar-se del llit.
alçar-se
saltar (o botar) del llit, llevar-se ràpidament.
deixar el llit, llevar-se després d'una malaltia.
matinar o matinejar, llevar-se molt d'hora.
ésser grandier, llevar-se habitualment tard.

5 v. intr. → esponjar-se.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions